DESIGUALTAT SOCIOESPACIAL I POBRESA A LLEIDA (1991-2017)

Resum del projecte

Lleida, quan es compara a escala regional o estatal, apareix com una ciutat amb un bon nivell econòmic i de benestar social i que ha suportat els envits de la crisi econòmica de manera acceptable, com ho posen de manifest alguns indicadors de caire macroeconòmic com el nivell de desocupació. Malgrat tot, altres indicadors com els nivells d’activitat econòmica o el de renda familiar qüestionen aquesta primera percepció. A més, diferents informes (p. ex. OCDE) indiquen que durant la crisi econòmica s’ha produït un augment significatiu de les desigualtats en el conjunt de Catalunya. Desigualtats que, a més, s’expressarien en possibles augments de la segregació socioespacial urbana generant àrees on es concentra cada cop més pobresa i població en risc d’exclusió social i d’altra banda àrees amb població amb més renda i capacitat d’accés als recursos.

La realització d’una anàlisi sobre la distribució de les rendes, la desigual satisfacció de necessitats bàsiques entre la ciutadania, així com la recent dinàmica de segregació a la ciutat de Lleida, seria una manera important de poder conèixer les condicions de vida de les persones i les seves diferències, entendre les seves causes i conseqüències i dissenyar amb més efectivitat polítiques concretes per a pal·liar-les. Lleida, com qualsevol altre territori, es caracteritza per les desigualtats econòmiques i socials, circumstància sobre la que cal aprofundir per poder fer una anàlisi més real i rigorosa sobre la situació de la ciutadania lleidatana i dels possibles desequilibris en els diferents barris i les seccions de districte de la ciutat. En aquest sentit, en el projecte es tractarà d’implementar metodologies d’anàlisi i mesura de la pobresa i de la desigualtat, així com entendre la seva evolució recent a tres escales espacials: conjunt urbà, barris i sempre que sigui possible seccions de districte censal.

Impacte

Durant la realització del projecte que durarà dos anys es pretén:

• Organitzar reunions periòdiques entre els investigadors participants del projecte per anar debatent els resultats que es vagin obtenint. Les reunions tindran la periodicitat indicada en el pla de treball, a no ser que les circumstàncies en requereixin més. (Beneficiaris: els investigadors del projecte i representants de la institució partner).
• Seminari per a la presentació i debat dels resultats finals de l’estudi (professionals dels diferents serveis als que s’acudeixi per l’obtenció d’informació mitjançant enquestes i entrevistes en profunditat, entitats del tercer sector i representants de la institució partner). (Beneficiaris: directament unes 80 persones)

Un cop finalitzat el projecte, els resultats seran publicats en la pàgina web de la Càtedra Obra Social La Caixa d’estudis sobre les Desigualtats Socials de la Universitat de Lleida i on l’Ajuntament de Lleida consideri oportú. L’objectiu final de l’estudi és contribuir a orientar millor les decisions en polítiques socials i de lluita contra la pobresa i exclusió. (Beneficiaris: la població objectiu d’aquestes polítiques)

Així mateix es pretén posar a disposició de l’ODEC com a possible material de treball i material didàctic per a l’experiència de la UdL: “Aules contra la pobresa». (Beneficiaris: professorat que participa en l’experiència i alumnes de la UdL)

A més, es preveu publicar articles acadèmics, participar en congressos i realitzar al menys una publicació en paper amb una tirada limitada que dependrà dels interessos dels grups de recerca que hi participen, de l’Ajuntament de Lleida i dels diferents serveis i unitats orgàniques de la Universitat de Lleida que puguin estar interessats.

Memòria Científica

Els objectius del projecte podrien concretar-se en els següents:

• Reflexionar sobre la multidimensionalitat de la pobresa, la desigualtat i els mecanismes de segregació socioespacial urbana
• Reflexionar sobre les causes i les conseqüències dels processos de desigualtat a la ciutat en comparació amb altres marcs (al menys amb altres ciutats mitjanes catalanes i el conjunt català)
• Buscar metodologies aplicables i indicadors que contribueixin a la seva mesura concreta i objectiva a la ciutat treballant a dos escales mínim: conjunt de ciutat i barris. Sempre que es pugui també a escala de secció de districte.
• Generar una anàlisi evolutiva per tal d’analitzar el comportament de les dinàmiques i diferents indicadors.
• Combinar metodologies de tipus quantitatiu amb entrevistes i debats sobre els resultats i hipòtesis amb els principals agents institucionals i del tercer sector de la ciutat.
• Orientar amb els possibles resultats les actuacions sobre pobresa, exclusió i desigualtat desenvolupades tant per institucions com agents del tercer sector.

El projecte es divideix en dues parts:

1. Evolució i situació actual de la renda familiar disponible i de la seva distribució a la ciutat de Lleida (1991-2017)

Aquesta primera part tindrà a més dos apartats:

• Anàlisi quantitativa general de la ciutat de Lleida i la seva desagregació per barris

S’utilitzarà informació disponible facilitada per l’Idescat, l’Agència tributària i l’Ajuntament de Lleida sobre les següents variables: Activitat econòmica, Renda Familiar Disponible, Capacitat de despesa, Activitat laboral, Salaris, Matriculació de turismes, Preus dels habitatges, entre altres.

A l’hora d’utilitzar informació es parteix de la limitació que suposa la mancança d’indicadors representatius i fiables sobre la capacitat econòmica de les persones, sobre tot en termes individuals i familiars a escales intramunicipals. Malgrat aquesta limitació s’optarà per construir un indicador que tracti de mesurar la capacitat de despesa dels ciutadans de Lleida per barris utilitzant les variables  indicades.

Partim de l’experiència d’altres ciutats, com Barcelona, que es prendran com a referència analítica i metodològica.

• Anàlisi qualitativa de la pobresa en el conjunt de la ciutat i els seus barris:

Un cop finalitzat l’apartat anterior es portaran a terme enquestes i entrevistes en profunditat per barris relacionades a les condicions de vida vinculades a la Salut, Educació, Pobresa i Exclusió social, acudint als Serveis Territorials de Salut i d’Ensenyament de la Generalitat a Lleida, els Serveis Socials de l’Ajuntament de Lleida, Entitats del Tercer Sector i la Coordinadora  d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida.

2. Atles de la desigualtat a Lleida per seccions de districte i barris (1991-2001-2011)

A partir de les dades dels Censos de Població i Padrons Municipals es realitzarà una recopilació i treball de dades bàsiques que puguin oferir informació organitzada en diferents dimensions: demogràfiques, mercat de treball, educatives, salut, activitat econòmica, habitatge i activitat econòmica. De fet es tracta de generar els següents indicadors bàsics de desigualtat social: Índex de dependència demogràfica, Taxa de Població infantil, Taxa de Població major de 65 anys, Índex d’Envelliment, Índex de Sobre-envelliment, Índex de Població activa, Taxa d’Atur, Taxa d’Ocupació, Taxa d’Analfabetisme, Taxa d’Instrucció insuficient, Taxa de Titulats universitaris, Esperança de vida al néixer, Mortalitat infantil, Habitatges amb menys de 45 m2, Habitatges que no disposen d’Equipaments bàsics, Nº Mitjà de Persones per habitatge principal i Índex d’Immigració. A partir d’aquests indicadors es tracta de construir  un Índex Sintètic de Desigualtat Social que s’aplicarà a dues escales intramunicipals sempre que les dades ho permetin: barris de la ciutat i seccions de districte censal.

El producte final d’aquest apartat consistirà així en la construcció d’un Atlas de la desigualtat a Lleida.

Objectius i hipòtesi de recerca

La hipòtesi de partida és que Lleida es caracteritza per les desigualtats econòmiques i socials, circumstància que cal conèixer i sobre la que cal aprofundir perquè entenem que el govern local i les accions del tercer sector poden exercir un paper reequilibrador cabdal, tot posant a l’abast dels ciutadans aquells recursos (bens públics, equipaments, serveis urbans i capacitació) necessaris i que ho pot fer amb el valor afegit del coneixement precís de la realitat i de la proximitat d’actuació.

També es tracta, amb l’anàlisi espacial i temporal, de veure quines àrees i espais de la ciutat concentren els índex més elevats de pobresa i desigualtat així com veure quins són els indicadors més explicatius d’aquestes dinàmiques per tal d’incidir en possibles accions o mesures correctores.

En altres treballs similars, com per exemple els desenvolupats per la Diputació de Barcelona o l’IGOP de la UAB entre d’altres, es mostra una creixent polarització i desigualtat socioespacial a escales intraurbanes que caldrà verificar i contrastar en el cas de Lleida.

L’anàlisi temporal permetrà així mateix valorar el desigual impacte de la crisi econòmica en els diferents barris i seccions de districte de la ciutat.

Metodologia

El projecte pretén treballar i combinar les metodologies d’anàlisi quantitatives amb les qualitatives i contrastar els resultats amb els principals agents que intervenen en qüestions socials a la ciutat de Lleida.

Les metodologies quantitatives se centren bàsicament en les següents:

• Reunir tots els indicadors possibles ja existents sobre pobresa i desigualtat a les escales indicades per al període 1991-2017
• Construir un indicador de renda a almenys dues escales (conjunt de la ciutat i barris) a partir de dades sobre: Activitat econòmica, Renda Familiar Disponible, Capacitat de despesa, Activitat laboral, Salaris, Matriculació de turismes, Preus dels habitatges, entre altres.
• Dimensionar i tipificar les dades dels ajuts concedits des de Serveis Socials de la Paeria
• Analitzar les dades disponibles sobre qüestions de Salut i Educació (com per exemple, taxa de fracàs escolar, abandonament dels estudis, etc.) que se’ns puguin facilitar des de Serveis Territorials de Salut i d’Ensenyament de la Generalitat a Lleida.
• Construcció i anàlisi d’indicadors de desigualtat social a Lleida a diferents escales (ciutat, barris i secció de districte en els indicadors que sigui possible) i a partir d’aquests construir un Índex Sintètic de Desigualtat Social.
• Cartografiar els resultats per a la construcció d’un Atles de desigualtat a Lleida.

Les metodologies qualitatives se centren bàsicament en els resultats de les entrevistes a realitzar a principals agents institucionals com del tercer sector involucrats a Lleida en polítiques socials. Així mateix, es pretén tenir en compte el debat sobre els resultats finals obtinguts en el marc del projecte en el Seminari final proposat.

 

Resultats esperats

1. Anàlisi evolutiva de la pobresa i desigualtat a Lleida i els seus barris
2. Obtenció d’un indicador de renda per l’anàlisi quantitativa per barris de la ciutat.
3. Anàlisi de les dades disponibles (i si és possible cartografia) sobre qüestions de Salud i Educació que se’ns puguin facilitar des de Serveis Territorials de Salut i d’Ensenyament de la Generalitat a Lleida.
4. Obtemció d’un Índex Sintètic de Desigualtat Social aplicat a les seccions de districte i barris de la ciutat.
5. Obtenció d’un Atles de la desigualtat a Lleida per seccions de districte i barris.